Neuroplasticitat i tumors cerebrals
¿Qué es la Neuroplasticidad? La neuroplasticidad es la capacidad que tienen algunas zonas del sistema nervioso para adaptarse a nuevas situaciones, ya sea fisiológicas (ser
Menu
Múltiples són els trastorns de la columna vertebral cervical i lumbar que es manifesten amb dolor com a primer símptoma. Entre ells es troben malalties tumorals de les estructures òssies de la columna o de la medul.la espinal, fractures vertebrals o, la més freqüent, la malaltia degenerativa osteoarticular, també coneguda com a espondilosi (o popularment, artrosi de columna).
El dolor a la columna es divideix en dos grans grups semiològics, atès que tenen diferents orígens i el tractament també difereix: el dolor radicular i el dolor axial. El primer consisteix en un dolor que s'irradia als braços o les cames (popularment conegut com a ciàtica) i té una causa clara, que és la compressió d'una arrel nerviosa a causa de l'espondilosi.
El segon dolor és de característiques mecàniques i es localitza al centre de la columna (popularment conegut com a lumbago). Alhora hi ha diferents subtipus de dolor dins d'aquestes dues classificacions: dolor nociceptiu primari, dolor neuropàtic, síndrome discal, síndrome facetari, dolor mixt, dolor miofascial, etc. Aquestes alteracions sorgeixen del compromís que provoca l'espondilosi sobre les estructures neurològiques, òssies i cartilaginoses de la columna vertebral.
La diferenciació d'un dolor o d'un altre per un especialista és fonamental, ja que cadascun d'aquests escenaris té un tractament diferent.L'aplicació d'un tractament erroni pot comportar una millora clínica inicial insatisfactòria, fet que provoca la cronicitat del dolor, que amb el temps es pot fer resistent als tractaments.
Un cop estudiada la situació específica en què el pacient es troba, es proposa un tractament que té com a objectiu primari resoldre el dolor, però sempre protegint les estructures neurològiques i el balanç osteomuscular de la columna. El flux de tractament dels trastorns dolorosos de la columna derivats de l'espondilosi és l'abordatge general que els cirurgians de columna utilitzen, demostrant-se molt eficaç: inicialment es fan servir teràpies conservadores (primer esglaó terapèutic) entre elles teràpies farmacològiques (medicació), teràpies físiques passives (fisioteràpia o acupuntura), teràpies físiques actives (rehabilitació motriu, pilates o ioga) o psicoteràpia.
En cas de sobrepès, és fonamental una dieta adequada per un especialista que acompanyi els tractaments anteriors. Finalment, el/la pacient ha d'adoptar un canvi del seu estil de vida, optant per una rutina d'exercici setmanal (2-3 cops per setmana) i evitant el sedentarisme.
Si després de tres mesos aquestes teràpies combinades no s'aconsegueix controlar el dolor, es valoraran procediments mínimament invasius (segon esglaó terapèutic) dins dels quals s'inclouen algunes tècniques de neuromodulació: radiofreqüència facetària, bloquejos neurològics radiculars o miofascials , tècniques de discòlisi, radiofreqüència del gangli de l'arrel dorsal, etc.
La cirurgia tindrà doble efecte: la protecció de l'estructura neurològica afectada i la resolució del dolor. En altres ocasions el dolor procedeix d'una inestabilitat vertebral que posa el pacient a risc de lesió neurològica, i en aquest cas, la cirurgia també serà valorada.
Moltes vegades, la cirurgia tindrà com a objectiu primari descomprimir les estructures neurològiques utilitzant el microscopi quirúrgic; mentre que en altres situacions caldrà utilitzar implants per estabilitzar o fusionar segments vertebrals.
En definitiva, els trastorns dolorosos de la columna cervical o lumbar han de ser valorats acuradament per un especialista (neurocirurgià, especialista de la clínica del dolor o traumatòleg de columna), per a la seva correcta identificació i tractament precoç que protegeixi les estructures neurològiques i eviti la cronicitat del dolor.
Aquestes tècniques han de ser enteses com una ajuda per mitigar el dolor i poder continuar complint el primer esglaó terapèutic.
Quan es fan per un especialista, aquestes tècniques tenen en general molt baixa taxa de complicacions i poden ser molt efectives en casos seleccionats.
Este abordatge inicial (primer i segon esglaons terapèutics) és generalment utilitzat en casos de dolor radicular lleu sense afectació neurològica, dolor axial o dolor miofascial, sempre que es descartin situacions “d'alarma” que requereixin un tractament més invasiu d'inici. Quan hi ha una evidència inicial de compressió neurològica, la cirurgia de columna (tercer graó terapèutic) serà l'opció inicial per resoldre aquesta compressió i evitar una lesió neurològica definitiva.
L'estenosi (estrenyiment) del canal raquidi ja sigui cervical o lumbar, consisteix en l'estrenyiment de l'espai a través del qual viatgen les estructures neurològiques contingudes a la columna. Aquesta condició sol manifestar-se amb dolor radicular en repòs o en caminar. Quan la compressió passa a nivell cervical, l'equilibri i la marxa també es poden veure afectats, cosa que constitueixen signes incipients de mielopatia (afectació de la medul·la espinal). Aquestes situacions, encara que es poden tractar inicialment de forma conservadora si no hi ha signes d'alarma, solen requerir descompressió quirúrgica de manera més freqüent que altres trastorns de la columna. L'estenosi pot passar a diferents nivells: al canal raquidi central (on circula la medul·la espinal i totes les arrels neurològiques), als foràmens intervertebrals (forats de conjunció per on surten aquestes arrels) o als recessos intervertebrals (espais de transició entre el canal central raquidi i els foràmens). La localització correcta del punt d'estenosi augmentarà l'efectivitat del tractament.
L'espondilolistesi és el nom que se li dóna al fet que una vèrtebra llisqui sobre una altra, generalment cap endavant (anterolistesi). La càrrega axial que el pes del cos exerceix sobre les vèrtebres, unida a una anatomia particular de l'os sacre –on presenta una inclinació accentuada (alta incidència pèlvica)–, és la causant, en molts casos, d'aquest trastorn. Hi ha diversos tipus diferents d'espondilolistesi, i la més comuna és la espondilolistesi degenerativa amb inestabilitat glacial. Aquesta situació sol passar més freqüentment a nivell de la quarta i cinquena vèrtebra lumbar (L4-L5) i tradueix en si mateix una inestabilitat vertebral que pot acompanyar-se o no de compressió neurològica i que ha de ser valorada amb cura
Tots els trastorns de la columna descrits en els capítols anteriors poden provocar una compressió neurològica la primera manifestació de la qual és generalment un dolor radicular. S'estima que un dolor neurològic mantingut durant més de 6-8 mesos augmenta significativament el risc que aquest dolor es converteixi en neuropàtic. Per aquest motiu, els trastorns de la columna vertebral amb dolor radicular han de ser tractats de manera radical i primerenca.
El dolor neuropàtic és una situació molt difícil de tractar i sovint es fa resistent als tractaments.
Símptomes com formiguejos (parestèsies), sensació dolorosa al tacte de la pell (alodínia), pèrdua de sensibilitat (hipoalgèsia), sensació de corrents o punxades o envermelliment i inflor de la zona (reacció vegetativa) poden ser les primeres evidències d'un mal de aquestes característiques. Un cop establert el quadre clínic, els tractaments habituals hauran de ser substituïts per teràpies específiques incloent-hi la neuromodulació.
¿Qué es la Neuroplasticidad? La neuroplasticidad es la capacidad que tienen algunas zonas del sistema nervioso para adaptarse a nuevas situaciones, ya sea fisiológicas (ser
Hernias cervicales: tratamiento no quirúrgico y quirúrgico Una gran proporción de protrusiones y pequeñas hernias discales cervicales no requerirán tratamiento quirúrgico en ningún momento. Ejercicios
Preguntas frecuentes sobre la neuralgia del trigémino “Me acaban de diagnosticar de una neuralgia trigeminal, y he oído que se puede operar… ¿cuándo debo operarme?
¿Puedo yo mismo saber si el dolor que tengo es dolor neuropático? Existen determinados síntomas y signos que hacen sospechar que un dolor es probablemente
¿Es la neuralgia del trigémino una enfermedad curable? Dependerá del tipo de dolor, de las características de este y en muchos casos del tiempo de
Ante el diagnóstico de un tumor cerebral es importante la valoración cuidadosa de las regiones cerebrales cercanas al tumor, sobre todo si se requiere una
CONSULTES A BARCELONA
C/ Sant Quintí, 89, 08041 Barcelona.
C/ de l’Escorial, 148, Gràcia, 08024 Barcelona.
CONTACTE
Tel: +34 686 716 660
Email: [email protected]
Neuròlegs adverteixen que "no hi ha evidència científica" de tècniques quirúrgiques en el tractament de la migranya: https://www.infosalus.com/actualidad/noticia-neurologos-advierten-no-hay-evidencia-cientifica-tecnicas-quirurgicas-tratamiento-migrana-20240226112851.html
#Neurologia #cefaleas #migraña
Gràcies @A3Notícies per donar visibilitat 👀 a aquesta eina creada a la nostra Unitat per ajudar professionals 🧑🏻⚕️👩🏻⚕️🧠 i pacients a identificar les aures visuals en migranya
La podeu trobar al nostre canal de youtube 👇🏼
https://youtu.be/0GrUvZcZbgM?si=fEXbGVSRu6gKH5M3
Nova entrevista a #CanalAuditorium al set de Medical Center Tuset 34 amb el Dr. Juan Aibar, Neurocirurgià i Especialista en Neuromodulació de Trastorns Neurològics i Psiquiàtrics de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
En breu en línia...!
@Juan_Aibar_
@HospitalSantPau
Copy Rights © 2022. All rights Reserved.
La neuromodulació és un camp de recerca clínico-quirúrgica que té com a objectiu restablir la funció normal de determinats circuits patològics (majoritàriament circuits del moviment o circuits relacionats amb el dolor). Aquest objectiu es pot aconseguir mitjançant l’ús de teràpies poc invasives que actuen directament sobre el nucli o nervi afectat i que en un percentatge no menyspreable dels casos poden ser molt efectives. Algunes d’aquestes teràpies inclouen fàrmacs neuromoduladors, tècniques de radiofreqüència o l’implant d’elèctrodes d’estimulació cerebral, medul·lar o radicular.
La valoració per un equip multidisciplinar és important per poder escalonar els tractaments, des dels menys invasius (fàrmacs) fins als més invasius (cirurgies), passant per teràpies intermèdies.
És important reconèixer que no tots els tipus de dolors són tributaris de teràpies de neuromodulació, i la correcta selecció del pacient és la millor garantia per obtenir un resultat clínic satisfactori.
Neuromodulation is a clinical-surgical research field whose objective is to restore the normal function of pathological circuits (mostly movement circuits or pain-related circuits). This objective can be achieved using minimally invasive therapies applied to the affected nucleus or nerve, which in a non-negligible percentage of cases will be very effective. Some of these therapies include neuromodulatory medication, radiofrequency techniques or the implantation of electrodes for stimulation of the brain, spinal cord, or nerve roots.
The assessment by a multidisciplinary team is important so that the treatment can be “staggered” from the least invasive (medication) to the most invasive (surgery), passing through intermediate therapies.
It is important to know that not all kind of pains are tributaries of neuromodulation therapies, being the correct selection the best guarantee to obtain a satisfactory result.
La neuromodulación es un campo de investigación clínico-quirúrgica cuyo objetivo es restablecer la función normal de determinados circuitos patológicos (mayoritariamente circuitos del movimiento o circuitos relacionados con el dolor). Este objetivo puede ser logrado mediante el uso de terapias poco invasivas que actúan directamente sobre el núcleo o nervio afectado y que en un porcentaje no despreciable de los casos pueden ser muy efectivas. Algunas de estas terapias incluyen fármacos neuromoduladores, técnicas de radiofrecuencia o el implante de electrodos de estimulación cerebral, medular o radicular.
La valoración por un equipo multidisciplinar es importante para poder escalonar los tratamientos, desde los menos invasivos (fármacos) hasta los más invasivos (cirugías), pasando por terapias intermedias.
Es importante conocer que no todos los tipos de dolores son tributarios de terapias de neuromodulación, siendo la correcta selección del paciente la mejor garantía para obtener un resultado clínico satisfactorio.
