agencia de marketing

Tumors cerebrals

Introducció a tumors cerebrals

Hi ha una gran varietat de tumors cerebrals, la majoria amb creixement lent i comportament benigne, tanmateix, els tumors cerebrals poden originar-se de diferents estructures contingudes al crani, des de les meninges, que és teixit fibrós que envolta l'encèfal i la medul·la espinal (meningiomes), fins a les mateixes cèl·lules cerebrals (tumor cerebral primari o glioma) o provenir d'altres parts de l'organisme (metàstasi). L'origen del tumor i la seva localització són els principals factors pronòstics de la malaltia que posteriorment serviran per decidir el tractament més adequat.

Una història clínica detallada, una exploració física i les pertinents proves d'imatge (ressonància cerebral) o neurofisiològiques (campimetria, potencials evocats…) seran en molts casos suficients per arribar a un diagnòstic aproximat i potencial tractament.

La valoració per un especialista és essencial atès que, en determinades situacions d'alt risc quirúrgic i de risc de malignitat, moltes d'aquestes lesions poden ser tractades de forma conservadora, requerint simplement observació mitjançant ressonàncies cerebrals repetides. Altres vegades, el risc quirúrgic és tan elevat i el risc de malignitat tan baix, que s'optarà per tractar les complicacions derivades de la inflamació cerebral provocada pel tumor (cefalea, dolor facial, hidrocefàlia, etc), mentre que el tractament del propi tumor quedarà en un segon pla.

En aquells casos en què el diagnòstic sigui dubtós i hi hagi un risc d'enfrontar-se a un tumor maligne, es poden valorar opcions quirúrgiques, entre elles la biòpsia cerebral (tancada o oberta) o la resecció primària del tumor. 

El risc d'una cirurgia cerebral oncològica depèn de diversos factors, entre ells l'edat del/de la pacient, el seu estat general o afectació neurològica abans de la cirurgia, el tipus de tumor que s'intervingui (benigne, de grau intermedi o maligne) i, finalment, la localització del tumor i la seva relació amb determinades estructures cerebrals. La situació ideal és poder ressecar la totalitat del tumor sense seqüeles neurològiques. Això és possible en moltes ocasions però cada pacient ha de ser valorat de forma individual. El risc de seqüeles neurològiques definitives ha de ser estudiat amb cura, tenint en compte tots els factors esmentats anteriorment. En alguns casos, el risc de presentar aquestes seqüeles després de la cirurgia està relacionat amb l'agressivitat de la pròpia cirurgia (ressecar tot el tumor o deixar una resta que es troba a prop d'estructures cerebrals importants).

En definitiva, abans d'intervenir-se, cal valorar totes aquestes opcions i la decisió final ha de ser consensuada entre l'especialista i el/la pacient, segons les necessitats i expectatives d'aquest darrer

Tumors cerebrals benignes

Els tumors que s'originen de les meninges (meningiomes) són els més freqüents en aquest grup. El maneig d'aquests tumors va des de l'observació radiològica amb ressonàncies magnètiques cerebrals anuals fins al tractament d'inici quirúrgic. Una actitud o altra dependrà de la mida del tumor o el seu ritme de creixement, la seva localització al cervell i la seva relació amb estructures cerebrals importants o els símptomes neurològics que estigui provocant en el/la pacient. En general, els meningiomes de grans dimensions o creixement ràpid i que provoquen símptomes neurològics són tributaris de tractament quirúrgic.

Aquestes solen ser cirurgies segures i el pacient evolucionarà satisfactòriament. 

Després de l'anàlisi histològica del tumor, alguns requeriran altres tractaments oncològics després de la cirurgia com la radioteràpia.

tumor-benigno

Tumors cerebrals malignes

El tumor cerebral maligne més freqüent és la metàstasi cerebral. Elstumors sistèmics (també anomenat tumor primari) que freqüentment originen metàstasis cerebrals són el melanoma, el càncer de pulmó, el càncer de mama o el càncer de pròstata.

El principal factor pronòstic d'aquesta malaltia està relacionat amb el estatus oncològic del tumor primari: si aquest tumor està controlat i no hi ha metàstasis àmpliament disseminades a la resta de l'organisme, el pronòstic de la metàstasi cerebral és favorable, sempre que aquesta última pugui ser intervinguda quirúrgicament amb seguretat. Aquest darrer fet dependrà sobretot de la localització de la metàstasi i la seva relació amb estructures cerebrals importants. El risc de seqüeles neurològiques després de la cirurgia també depèn d'aquesta situació.

El segon tipus de tumors cerebrals malignes és més infreqüent i s'originen de les cèl·lules cerebrals. Hi ha molts tipus d'aquests tumors, que generalment es coneixen com a gliomes o tumors cerebrals primaris. Alguns tenen un comportament més agressiu, mentre que altres mostren un comportament intermedi entre els tumors benignes i els malignes. La valoració detallada de la història clínica, l'exploració neurològica i la ressonància cerebral ajudarà el neurocirurgià a aconsellar l'opció més adequada en cada cas, assegurant la resecció més gran del tumor sempre amb les mínimes seqüeles neurològiques.

Tumors de la base cranial i tumors hipofisaris

La base del crani o base cranial és la regió anatòmica frontera entre el crani i les estructures del massís facial i otorinolaringològiques (sostre nasal, rinofaringe i oïda mitjana). Per aquest motiu, aquesta regió es caracteritza per una gran complexitat anatòmica, que es complica encara més per la gran quantitat d'artèries, nervis i estructures òssies que hi ha al seu interior.

Els tumors cerebrals localitzats en aquesta regió solen ser de comportament benigne i lent creixement, però, atesa la proximitat del tumor a aquestes importants estructures descrites, l'aparició de símptomes neurològics sol ser freqüent malgrat la seva mida petita.
Un particular tipus de tumors en aquesta regió són els tumors derivats de la glàndula hipofisària (sent els adenomes hipofisaris els més freqüents). Aquest tipus de tumors poden arribar a produir hormones que alterin l'homeòstasi de tot l'organisme; en altres casos el adenoma hipofisari pot provocar alteracions visuals per la compressió que aquest exerceix sobre la via òptica.

Atesa la complexitat d'aquestes cirurgies, l'especialista haurà d'avaluar la situació del pacient i consensuar amb ell/ella el tractament, discutint tant els beneficis com els riscos derivats.

NOMBRE DE LA FUENTE DEL ARTICULO

Introducció (origen del dolor, tipus de trastorns de columna, prevenció, diagnòstic, tractament mèdic, fisioteràpia, teràpia física avançada, tècniques mínimament invasives).

¿Tens dubtes?
Llámanos

Contactar

Coneix més sobre el meu blog

Neuroplasticitat i tumors cerebrals

Neuroplasticitat i tumors cerebrals

¿Qué es la Neuroplasticidad? La neuroplasticidad es la capacidad que tienen algunas zonas del sistema nervioso para adaptarse a nuevas situaciones, ya sea fisiológicas (ser

Neuràlgia del trigemin

Neuràlgia del trigemin: Quan operar-se

Preguntas frecuentes sobre la neuralgia del trigémino “Me acaban de diagnosticar de una neuralgia trigeminal, y he oído que se puede operar… ¿cuándo debo operarme?

dolor neuropático

Distingir el dolor neuropàtic

¿Puedo yo mismo saber si el dolor que tengo es dolor neuropático? Existen determinados síntomas y signos que hacen sospechar que un dolor es probablemente

Relación entre un tumor cerebral y la pérdida de memoria

Tumor cerebral i pèrdua de memòria

Ante el diagnóstico de un tumor cerebral es importante la valoración cuidadosa de las regiones cerebrales cercanas al tumor, sobre todo si se requiere una

"Aquell que treballa amb les mans, ment i cor és un artista".

Què és la Neuromodulació?

La neuromodulació és un camp de recerca clínico-quirúrgica que té com a objectiu restablir la funció normal de determinats circuits patològics (majoritàriament circuits del moviment o circuits relacionats amb el dolor). Aquest objectiu es pot aconseguir mitjançant l’ús de teràpies poc invasives que actuen directament sobre el nucli o nervi afectat i que en un percentatge no menyspreable dels casos poden ser molt efectives. Algunes d’aquestes teràpies inclouen fàrmacs neuromoduladors, tècniques de radiofreqüència o l’implant d’elèctrodes d’estimulació cerebral, medul·lar o radicular.

La valoració per un equip multidisciplinar és important per poder escalonar els tractaments, des dels menys invasius (fàrmacs) fins als més invasius (cirurgies), passant per teràpies intermèdies.

És important reconèixer que no tots els tipus de dolors són tributaris de teràpies de neuromodulació, i la correcta selecció del pacient és la millor garantia per obtenir un resultat clínic satisfactori.

What is Neuromodulation?

Neuromodulation is a clinical-surgical research field whose objective is to restore the normal function of pathological circuits (mostly movement circuits or pain-related circuits). This objective can be achieved using minimally invasive therapies applied to the affected nucleus or nerve, which in a non-negligible percentage of cases will be very effective. Some of these therapies include neuromodulatory medication, radiofrequency techniques or the implantation of electrodes for stimulation of the brain, spinal cord, or nerve roots.

The assessment by a multidisciplinary team is important so that the treatment can be “staggered” from the least invasive (medication) to the most invasive (surgery), passing through intermediate therapies. 

It is important to know that not all kind of pains are tributaries of neuromodulation therapies, being the correct selection the best guarantee to obtain a satisfactory result.

¿Qué es la Neuromodulación?

La neuromodulación es un campo de investigación clínico-quirúrgica cuyo objetivo es restablecer la función normal de determinados circuitos patológicos (mayoritariamente circuitos del movimiento o circuitos relacionados con el dolor). Este objetivo puede ser logrado mediante el uso de terapias poco invasivas que actúan directamente sobre el núcleo o nervio afectado y que en un porcentaje no despreciable de los casos pueden ser muy efectivas. Algunas de estas terapias incluyen fármacos neuromoduladores, técnicas de radiofrecuencia o el implante de electrodos de estimulación cerebral, medular o radicular.

La valoración por un equipo multidisciplinar es importante para poder escalonar los tratamientos, desde los menos invasivos (fármacos) hasta los más invasivos (cirugías), pasando por terapias intermedias.

Es importante conocer que no todos los tipos de dolores son tributarios de terapias de neuromodulación, siendo la correcta selección del paciente la mejor garantía para obtener un resultado clínico satisfactorio.